Espanya fa fàstic

I ho dic per comprovació empírica i categòrica. A banda de les interminables hores d’espera a les administracions, les pèssimes gestions públiques en urbanisme i serveis socials, l’incomptable munt de paperassa inútil però necessària imprescindible per a qualsevol tramitació, la ridícula estratègia en temes laborals i d’habitatge, la xuleria i prepotència política, les pretencions de ser un país europeu quan sumant totes les deficiències fan que tot Europa es rigui de nosaltres, quan els qui governen no en tenen ni idea i que tenen massa a coses a fer i comencen a treballar en el que realment no és bàsic per a viure sobreviure sense disgustos, evitant no posar-te malalt per no esperar el teu diagnòstic al cap d’un any i mig, on les diferències lingüístiques generen guerres i disputes absurdes i ridícules, quan les normes laborals s’incompleixen (poseu-vos el p*tu arnés de seguratat palete(o)s dels c*llons i així potser no us mateu i entorpiu el sistema sanitari), quan un marit que pega a la seva esposa és lliure de passejar al voltant seu mentre no s’acosti més de 5 metres, quan un violador reincideix un cop i un altre, quan un borratxo es dedica a assessinar noies estrangeres perquè no és res més que un fill de p*ta reprimit i anormal, quan un deficient mental mata a una criatura per fer-lo perdre la partida, quan la mala educació i, encara pitjor, el penós caràcter de certa població rància i estreta de mires fa que vulguis vomitar de tanta merda que abunda al teu país, quan la patxorra espanyola trepitja els drets de qualsevol per tal de defensar només els seus i allò que l’afecta, sense importar que a l’altre li destrossis la vida, quan les defenses legals afavoreixen més al culpable que a tu com a denunciant, quan aquesta llista es fa interminable i cada dia t’adones que res canvia et venen ganes d’engegar a parir aquest país fastigós i podrit des de fa temps on la ignorància és el que abunda i obté més recompences (programació de televisió, edicions de premsa, etc. ja saps a què em refereixo), on l’estafa és el pa de cada dia, les trucades no serveixen i a sobre t’estafen encara més, on tots veiem que és injust i ningú fa res, a tot això et dic España:

I per calmar una mica els ànims et diré la raó d’aquesta enrabiada. El magnífic servei de repartiment *** m’ha perdut un paquet, no cal dir que és important perquè tot ho són però això ells no ho saben, que havia de rebre entre ahir i avui. El fet és que últimament passen massa coses en aquest país, coses petites però que et van carregant de mala llet per dins i necessitava desfogar-me (i encara podria dir més coses). Si et sembla que blasfemo i que tens opinions contràries et demano disculpes, no vull ofendre a ningú. Interpreta-ho com un crit desesperat i res més. Però hi ha “coses” que em deixen perplex i no entenc que passin. És igual de difícil seguir les normes que no seguir-les, però com a mínim que els teus actes no afectin als altres. Ho dic des del respecte més profund a tothom, excepte a aquells qui no em tenen aquest respecte recíproc.
Sincerament, si aixó no canvia (i no ho farà) prefereixo marxar i deixar que la poma es podreixi sola. Apa! I ara a tramitar la denúncia i a malgastar més paper, i perdre més temps, i…