LoveType

Un dels inconvenients a que m’enfronto amb més delicadesa és l’elecció i combinació correcta de tipografies. Però aquest és un problema molt freqüent en els estudiants de disseny gràfic, els quals veuen en els seus predecessors il·lustrats obres tipogràfiques d’una exquisidesa impol·luta que causa una rabiosa enveja saludable. Dic que és saludable ja que l’observació d’allò que et deixa corprès és la única via fiable per a exercitar, mitjançant la pràctica, la inspiració en qualsevol àmbit creatiu.
Deixant de banda l’eloqüència, ara que tinc temps tan per llegir com per practicar he decidit començar a fer exercicis teòrico-pràctics a nivell personal per tal de millorar i ampliar -dins dels límits possibles- la meva capacitat creadora. Això és, buscar noves relacions cromàtiques, establir-me en els fonaments del disseny, buscar els equilibris espacio-temporals, relacionar de forma armònica tipografies i colors, seguit d’un llarg etcètera. Com a petit exemple un fons de pantalla resultant d’aquest esforç que intento aplicar-me.

P.D.: no sé què m’ha agafat ara per voler posar en pràctica un vocabulari tan fastuós. Coses de llegir llibres de’n Jan Tschichold.